PETITA GRAN AVENTURA

http://relatscurts.tmb.cat//relat/lliure/4042

- I ara que ja hi som a l’estació, com hi pugem?
- Al convoi?
- Oh, doncs és clar! A on si no...
- No ho tinc del tot clar que hi haguem de pujar...
- Però... Però... Com vols dir que, que no hi hem de pujar?
- Sí, explica’t. Amb què surts ara tu?
- Molt senzill. “Pujar-hi” significaria moltes probabilitats de ser vistos, no?
- Sí, n’hi hauria forces probabilitats. És clar.
- Així doncs, no hi pujarem. Ens enfilarem.
- Com? Què, què vols dir?
- Esperarem que arribi el convoi i, quan s’hagi aturat, ens enfilarem per l’eix de la roda més propera. Haurem de ser ràpids, doncs no disposarem de molt de temps. Malauradament, els humans es mouen molt de pressa. Així que haurem de saltar ràpidament de l’eix a la caixa.
- Qui, quina caixa?
- Tots els convois porten caixes elèctriques en el seu ventre.
- Elèctriques? En el ventre? Tu vols que ens matem...!
- No, fixeu-vos en el proper.

En Saüc i en Citronell es fixaren en els baixos del metro que estava entrant a l’estació de Jaume I a instàncies del seu company, en Gavarrero, que havia adoptat el paper de líder expedicionari.

- Ooohhh...
- Mireu!
En qüestió de poc menys d’un minut van baixar els passatgers i pujaren els que esperaven a l’andana.
- Creieu que ho podrem aconseguir amb el proper convoi que pari?
- Tot, tot sigui per no haver de caminar tant.
- Sí, el mar és a un quants dies de camí.
- Exacte! Molt bé, doncs. Agafem les cordes amb els garfis. Prepareu-vos per a l’abordatge.
- Compte! Què rediantre és allò?
- Ai, mareta meva! Què és allò? Què és allò?
- És una rata del subsòl.
- Una rata del subsòl – exclamaren Saüc i Citronell alhora – Correu! Salveu la vida!
- No. Li farem front.
- Tu, tu estàs boig. Com vols fer-li front en aquest monstre? No se li pot fer front... Correu, us dic!
- Ens ha vist! Oh, i s’acosta cap aquí!
- Saüc, treu la xarxa.
- Sí. Sí, Saüc. La xarxa. La xarxa.

En Saüc va despenjar-se el sarró de l’esquena. Va buidar-lo tan de presa com va poder, abocant tot el portava per terra. En Gavarrero s’acostà corrent per prendre un extrem de la xarxa.

- Vinga, atrapem-la.
- El convoi!!!

El següent metro va fer entrada a l’estació partint en dos a una rata distreta pel deliciós espectacle de tres petites menges, que pogueren respirar alleujades. Els passatgers que se n’anaven i arribaven mai haurien pogut imaginar que a uns centímetres a sota seu tres vides havien estat en perill de ser engolides. Tot just un parell de vailets comentaven amb delit l’episodi de l’atropellament de la rata.